Isidro Rebollo. Dr. en psicología, psicoanalista.

Spanish Catalan English French Portuguese

La família en crisi (II)

E-mail Imprimir PDF

La família en crisi (II)

 

Passejant pel nostre barri, suportant aquesta canícula estiuenca, fruit diuen de l’efecte hivernacle, continuo reflexionant sobre la pujada de temperatura que afecta la família moderna. Abans de tractar en especial el tema de l’adopció de fills per parelles homoparentals, crec que cal aprofundir en el camí que ha recorregut la família.

Malgrat que a l’Edat Mitjana ja existia un model, la família que coneixem és producte d’una evolució que va des del segle XVIè al XVIIIè. Abans era un grup format per gent propera i per amics, el clan. Hem passat per diferents fases:

-          La família tradicional transmissora del patrimoni, on la unió entre el seus membres venia condicionada per la inversió econòmica.

-          La moderna, des d’inicis del segle XVIIIè constituïda sobre la base del afecte i que pensava en els fills i els deixava a càrrec de l’estat seguint les directrius de Rousseau.

-          La família contemporània, post moderna, on l’autoritat resta qüestionada com un efecte de la irrupció de lo femení contra l’antic poder patriarcal. D’ella es deriven divorcis, separacions, famílies recompostes i per què no, la felicitat.

Estem en condicions de pensar que no ha estat una basa d’oli i que la seva evolució va crear malestar en la societat que experimentava els canvis en cada moment històric.

La família ja no és una institució amb finalitat reproductiva. Remetre la relació entre dues persones a qüestions únicament biològiques és oblidar que la família té con a base la transmissió de les relacions de parentiu, la transmissió simbòlica, la filiació; sempre estructurada de forma edípica: mare, pare, fill-a. Aquest ha estat el model que ha generat subjectes amb una diversitat prou evident. Model instituït com a Sacrament per l’Església al Concili de Trento que relegava al pare a la fertilització i a la mare a la gestació, controlant la seva sexualitat amb finalitat repressiva con manifestà Foucault en la seva història de la sexualitat. Església sobresaltada per la intromissió dels homosexuals, però que ha estat permissiva i silent amb la situació de la dona. Simone de Beauvoir en 1944 afirmava: “...però no m’havia assabentat  de que existia una condició femenina” i que quan publica “El segon sexe”, en el ’49, no sabia la revolució que produiria.

I ara arriben gais i lesbianes amb el desig de formar famílies, justament ells que han patit tant dins les seves pròpies. I si el que volen és formar famílies, vol dir que la família es reforça com a model de relació social, però fora del control dels poder fàctics.

Es tracta de noves formes de conviure junts.

Però, el tema es complica quan es parla d’adopció de fills dintre d’aquest models. Estarà en joc la base simbòlica de la família?. Intentaré demostrar en successives intervencions que l’homosexualitat no esborra els rols paterns i materns. Però abans vull donar unes dades prou rellevants:

-          En Amèrica hi ha entre un i cinc milions de mares lesbianes. D’un  a tres milions de pares gais i de sis a catorze milions de nens educats per pares homosexuals.

-          A França, Stéfane Nadaud, primera investigadora del tema, informa que en 1999, de l’Associació de Pares Gais i Lesbianes, uns mil dos-cents membres, estan educant al voltant de dos-cents fills.

 

Les dades poden sorprendre. L’aventura ja fa temps que ha començat. La família s’està reinventant  una vegada més. No podem ser aliens a la subjectivitat de cada època i el  tema no es “una serp d’estiu”, d’aquest estiu provocador. Continuarem amb el tema.