Isidro Rebollo. Dr. en psicología, psicoanalista.

Spanish Catalan English French Portuguese

Por haver-hi una educación sexual?

E-mail Imprimir PDF

Pot haver-hi una educació sexual?

L’avortament en adolescents.

Resum

 

Malgrat els avenços en matèria reproductiva i  la permissivitat social i familiar, el tema de la sexualitat sembla escapolir-se de nou. Sempre havien pensat que havia estat obra de la repressió religiosa, política, familiar, social. Per tant, una vegada superades aquestes barreres gaudir d’una sexualitat plena estaria a l’abast de tothom. La insatisfacció de moltes parelles i en especial els embarassos no desitjats podrien ser dos temes que indiquen que poc ha canviat. Podem educar-la o adoctrinar-la?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’embaràs fortuït és una situació que es dóna entre parelles oficialment constituïdes i el fet, més enllà de la reflexió ètica, no genera rius de tinta. Però quan es dóna en parelles adolescents la societat es qüestiona la seva gestió formativa manifestant el fracàs de les polítiques de planificació familiar. La premsa es fa eco de l’increment de la prevalència actual d’embarassos en adolescents. Sembla que la denúncia incrementa el discurs denunciat. Cal així doncs una reflexió sobre les raons i a ser possible oferir una possible profilaxi. Tasca no gaire fàcil i moltes vegades impossible.

 

Sobre la dona

 

Els nostres fills adolescents i en especial les filles, han de ser conscients de que si bé assistim a un cert alliberament sexual, fruit de l’avenç en la contracepció i a més “cultura sexual”, una petita però profunda reflexió de segur que farà veure l’enganyifa. Sí. Realment la píndola anticonceptiva i l’ús de material profilàctic han obert el camí al gaudi sexual femení, fortament reprimit per les institucions i la cultura imperant en cada època. Però malgrat que la dona ha tingut accés al que fins ara tenia prohibit, els resultats no han estat els esperats. Ella continua patint els efectes que es deriven dels seus afectes. Sempre ha estat la perjudicada, sempre ha trobat un amo en forma de societat que la invita a relegar-la a la cuina, al culte al cos, a la cirurgia, a treballar fora de casa per a continuar treballant quan torna, o a una maternitat no esperada. Cal preguntar-se així si el discurs feminista satisfà el desig de la dona. La falsa equiparació les hi passa una factura massa elevada. La suposada llibertat és una volta més de la cadena.

 

Adolescents

 

Ells són invitats al món del mercat consumista y el sexe entra a formar part d’aquest intercanvi. Poden gaudir d’una relació que sempre supera a qui la practica. Al final el que havia d’estar una feliç relació retorna en forma de embaràs. Per què el que surt del meu cos, del meu desig, pot ser la causa de infelicitat? La mateixa societat que fomenta la llibertat és qui censura els seus efectes. Societat que es pregunta institucionalment què és allò que fa i fem malament i que afecta als joves malgrat els intents per evitar-ho.

 

Educar la sexualitat?

 

Malgrat aquesta aparent negativitat, la sexualitat és un paradís del que no hem de ser expulsats. Mentre que en els animals es producte d’un instint, en els humans es tracta d’una trobada de desitjos, d’afectes. Tant la sexualitat com l’alimentació ballen al só d’una música enigmàtica i natural alhora. L’anorèxia es paradigmática. La velocitat i el risc d’accident que comporta sembla no afectar al jovent.

Sobre ells aboquem massa informació i pensem que ja tenim garantits els possibles efectes negatius. Creiem que una societat adolescent molt informada a cops de xerrades i imatges estarà resguardada d’embarassos  inesperats. Els resultats ens diuen que quelcom està fallant perquè el sexe es resisteix a l’adoctrinament. Es poden donar coneixements en forma d’informació, però el que faci el subjecte amb aquesta informació afecta molt poc al seu desig, que és qui governa produint efectes poc esperats. Ni la coerció, ni la llibertat sexual són garants de res.

 

Què podem fer? El pares i la profilaxi.

Els nostres fills ha de saber que a l’igual que en una divisió matemàtica, les relacions entre les persones mai dóna exacte; sempre resta un residu que és difícil de digerir fins al punt de que algunes persones resten marcades de per vida. El fruit d’una relació on pesa més l’afecte del sexe que el producte que pot generar-se i del qual restem sorpresos.

Els pares han de procurar situar i situar-se amb una certa frescor en aquest univers de l’intercanvi sexual. No és qüestió de permissivitat ni control ridícul. Tan nefasta és la manca de llei com un excés inflacionari de la mateixa.

L’adolescent més enllà de les bones paraules necessita cartells indicadors per a orientar-se. Necessita respostes a què fer amb un cos que de cop desperta i al desig que el mobilitza. Les respostes no han de venir per via enciclopèdica, sinó per vivències, per repeticions identificatòries. En definitiva, que algú li digui com van resoldre els seus pares el mateix dilema que a ell-a el qüestiona. Qui millor que els propis pares.

És així que la profilaxi no existeix més enllà de la cultura i aquesta es basa en la transmissió. En la família aquest missatge es viu, es veu, es repeteix, no es producte de xerrades moralistes. És fàcil entendre que derivo a la família la responsabilitat de la paternitat i la derivo pensant que és una tasca agradable.

Foucault en la seva Història de la Sexualitat deia que el sexe es reduïa a una sèrie de pràctiques on es barrejaven elements anatòmics, biològics, plaer... i que la sexualitat eren les derivacions econòmiques, socials, mèdiques, ètiques... Jacques Lacan li contradiu afirmant que la sexualitat intenta domesticar el sexe, però aquest es resisteix.

Diu la llegenda que a l’estret de Sicilia habitava un monstre, Caribdis, que vivia en una gruta just davant d’una roca anomenada Scila. Els vaixells tenien que passar i evitar tant al ser maligne com a la roca.

La sexualitat és aquest vaixell que irremeiablement ha de travessar l’estret, tan sols cal un capità que el dirigeixi sense cops violents. Per què no fer la travessia junts?