Isidro Rebollo. Dr. en psicología, psicoanalista.

Spanish Catalan English French Portuguese

La cultura de la violencia. La silueta Lucifer-Amor

E-mail Imprimir PDF

LA CULTURA i LA VIOLNCIA: "La silueta Lucifer - Amor." .

Estarem d'acord en l'absurd de la guerra com a forma de resoldre diferncies. Estem d'acord en la hipcrita passivitat dels governs i els pobles per aturar-la. El fet s que actualment hi ha al mn trenta guerres fratricides, de les considerades ms cruels, si s que alguna no ho s.

Ning nega, els interessos poltics i comercials que provoquen el seu esclat; per, en aquest cas els deixarem en mans dels estrategs i analistes. Parlem d'aspectes ms antropolgics, individuals. La poltica i els negocis troben en el ms intrnsec del subjecte un brou de cultiu ptim pels seus interessos. Saben que tocant certes fibres sensibles la resposta del subjecte s la violncia contra el seu germ i les divergncies es solucionen amb morts, misria, exterminaci tnica...

Ser la nostra herncia filogentica, el nostre gregarisme, els nostres ideals...?. El fet es que som tan paradoxals que si per una banda ens considerem pacifistes, per una altra no descartem la intervenci militar com a forma pacificadora.

Repassem les nostres intolerncies histriques: els cristians cap els no conversos, l'islam cap els no mahometans, aris contra semites, gals contra aris, blancs contra negres, tutsis contra hutus, nord contra sud... Pensant hegelianament diria que sn processos histrics. Sigui el que sigui, sembla que la tendncia cap la guerra s tan absurda com universal i irreprimible: Homo homini lupus. Quina s la fera que dormita en nosaltres?

Podem argumentar, que la guerra s una manera de canalitzar la fora agressiva, per amb resultats prrics i sembla cert. Noms disposem de la cultura com l'nica barrera efectiva. En certs casos funciona. s preferible que el nostre equip de futbol ens representi, doni cops de peu, escopinades, marqui gols en definitiva, i que aquests representin el terreny conquerit a l'enemic i que la baixada a segona divisi sigui una manera de exterminaci d'un poble. Deia Freud que la primera persona que en comptes de llenar una llana al seu enemic, va emetre un insult, va ser el fundador de la cultura. D'aix en saben molt els poltics. Realment la paraula s bona substituta dels tancs.

Per, amb civilitzaci o sense, l'agressivitat vol manifestar-se, vol trobar un cam de sortida; aix s vernisada de progrs. Resulta que els pobles que es vanaglorien de gran cultura troben en el sucidi una vlvula de sortida; encara ms: Saben qu quan hi ha guerra -fet contrastat- es redueixen els sucidis?.

Es fan esforos per canviar aquesta tendncia. Algunes filosofies religioses han intentat ensenyar l'amor incondicional a la resta; per si b aquesta societat exercita l'amor cap el prosme, l'agressivitat (sempre ingovernable) es dirigir cap els membres aliens a aquesta comunitat. D'alguna manera m'he de desmarcar de la resta. s el narcisisme de les petites diferncies: Sc europeu, no americ. Espanyol, no europeu. Catal, no espanyol. De Girona, no de Barcelona. De la Garrotxa, no de Girona... i del meu carrer, dels nombres senars. El fet s trobar el que em diferencia de la resta.

Einstein, amant de la humanitat, s'interrogava sobre la guerra i es dirigeix per carta a Freud buscant les raons de la mateixa. Aquest escriu "Warrum Krieg" (El per qu de la guerra, 1932) afirmant que som incompetents per a evitar-la. Si per una banda disposem d'unes tendncies que ens impulsen a conservar, unir, l'Eros; no podem evitar les antpodes dominades per Tnatos. Els components psquics, al igual que en fsica l'atracci repulsi, van per parelles; l'amor i l'odi, van fusionats; entre ells resta un espai menut, un a prop de l'altre: l'odi-enamorament, la silueta Lucifer-Amor, Eros-Tnatos. En definitiva que el poble ms culte, ms solidari, sota l'efecte d'una idea, d'un cap, d'un lder, d'una ideologia que unifiqui les masses cap a postures extremes: Ptria, Esglsia, estat, llengua, raa, color..., desperta els seus fantasmes arcaics i destapa la seva ira contra el ve.

Cal assumir com som de antagnics, cal una canalitzaci de la violncia i la cultura s la via. Per, no caiguem en la trampa que l'occidentalitzaci i que els trens europeus ens presenten en forma de subjugaci cultural. s cert que no son fonamentalistes perqu aqu els carrers estan plens de botigues i aparadors i que la nostra "guerra santa" es presenta en forma de lluita per arribar a fi de mes. I per aconseguir-ho lluitem amb i contra qui sigui.

Deia Nietzsche que el culte als herois caiguts amb les armes a les mans noms sn substituts del culte als sants. Ens hem fet cultes, per la violncia continua amagada sota les pedres del consum, de l'escalada professional, del carnet poltic com a ttol. En definitiva, si per una banda ens inculquen la comprensi i la solidaritat, l'amor; per una altra, continuem adorant als nostres antics dols. Les nostres opcions sempre resten determinades entre el Caribdis de qu fer-ne i l'Escila de l'tica, entre l'amor i la violncia. Hem de saber buscar el pas ms hum.