Isidro Rebollo. Dr. en psicología, psicoanalista.

Spanish Catalan English French Portuguese

Dones expulsades del paradís

E-mail Imprimir PDF

DONES EXPULSADES DEL PARADÍS

 

Pel sol fet de  ser dona i en nom de la moral sexual, la societat selecciona i castiga de forma exemplar a personatges de la vida pública. Això és el que ha fet amb la tinent de l'exèrcit de l'aire nord-americà Kelly Flinn, la qual coneixent les restriccions morals del reglament militar, ha tingut relacions adúlteres, malgrat haver estat avisada que incomplia la normativa.  La pena era  el consell de guerra i sembla que ha acabat en baixa honrosa amb la consegüent pèrdua de la condició de pilot, públic o privat i acusada d'adulteri, mentida i desobediència. Moralment  sorprèn la relació entre fet i condemna.

En definitiva que, la senyoreta Kelly, va passar de ser l'orgull del triomf de la dona, ja que des de l'any 1995 era el primer membre femení de la força aèria que pilotava una fortalesa volant coneguda com a B-52, a ser vilipendiada i posada com a paradigma  infractor de la moral sexual cultural americana.

Quan les societats falsament aperturistes obren les seves portes a les reivindicacions i pretensions de les dones, moltes no s'imaginaven que les esperava. En primer lloc, en el cas que ens ocupa, la no participació en l'activitat bèl-lica directa, relegades en segon terme, fins a la Guerra del Golf en que aquesta pràctica, que tan poc ens dignifica com a humans, va ser ampliada a elles. Això suposava la convivència amb soldats de l'altre sexe; l'ensinistrament com a reclutes en  casernes on, algunes, han estat sotmeses a vexacions pròpies de Sade, documentades en Virgínia, Maryland i Misuri i que no han estat denunciades per por a represàlies. No tot ha estat immersió violenta pròpia de les integracions socials, ja que sembla cert que, els dos sexes van conviure en el Golf al vaixell de guerra Arcàdia, on la situació pròpia de tensió i el retraïment espacial van fer la resta: el deu per cent de dones van quedar embarassades. De vaixell de guerra es va passar al "love boat".

Quan el general John Shalikaskvili, defensor de la integració, comenta fets semblants propis de la convivència, digué: "El sistema funciona bé, és la gent la que està fallant". Fallant; sí. Jo també vaig haver de llegir-ho dues vegades.

La tinent en qüestió, si bé va aconseguir la feina difícil de dominar un B-52, no va ser capaç de controlar la seva libido. És normal que la sexualitat sigui més complexa. Ni la seva intel.ligència cegada per l'amor  va  descobrir que el seu amant, en Marc Zigo, entrenador de futbol infantil, rere l'oferta d'immunitat, declararia contra d'ella i l'enganyaria amb falses promeses. L'amor com la mentida són propis de la condició humana.

Però el que realment és preocupant és la moral hipòcrita de la societat americana, extrapolable a la nostra. Per una banda es mostra oberta, permissiva, progressista i es reflexa en una noia jove, atractiva, avantguardista, a la qual li és permet qualsevol tipus de feina, però se la carrega quan ella, fent us de les seves passions i enamorada, és acusada  d'adulteri; activitat que curiosament es realitza entre dos. Fets semblants realitzats per soldats masculins no han tingut la mateixa  condemna.

La base de la societat americana resta representada en la família i una dona que atenta contra la seva base, no té dret a treballar com a defensora de la  llibertat. Possiblement pensin que exaltant la lleialtat no es traïciona a la pàtria i si aquesta reposa sobre la família, s'ha de protegir de depredadors. Curiosa paradoxa. Si li permetessin pilotar la màquina després d'haver estat estimada, de segur que estaria en òptimes condicions afectives per a conduir-la amb menys agressivitat. Evitar que es creïn lligams afectius a l'exercit, és evitar sentimentalismes en moments crítics com decidir entre l'amant i la pàtria. S'autoritza la guerra per a defendre la llibertat, però no autoritzen que la persona la qual llenci les bombes sigui  promíscua.

Però no siguem ingenus, no s'acusa als homes adúlters, aquests no creen imatge sensible.  Tan sols la dona d'en Cèsar  ha de ser honesta i demostra-ho  És perillós així per vosaltres dones que Kelly sigui considerada com a una heroïna contemporània romàntica. Penseu que el models sempre són els mateixos, dones maques, solitàries, enamorades i destruïdes per l'amor de l'home cruel.  Es busca a la dona atractiva, a la Barbie, a Lady Di; un model que serveixi d'exemple per a tots i quan s'ha localitzat se l'expulsa del paradís per a exemple general..

El triomf personal aconseguit per ella, no era prou per a tenir-la contenta. No hi ha prou amb el narcisisme, necessitem d'objectes fora de nosaltres mateixos i aquests es troben en l'amor que ve a emplenar el que ens manca. Però, aquest és el lloc de la contradicció, de la prohibició social, que dicta unes normes rigoroses de caire sexual i que a aquestes dones les reclama  un gaudi místic, gairebé com el de Santa Teresa. Per atrevir-se, ara  resta sola sense exèrcit, sense amant traïdor i expulsada del paradís.

La sexualitat és enigmàtica i natural. Alguns insisteixen en controlar-la dins la societat tant a mascles com a femelles, de vegades per diferents motius. Henry Ford s'informava exhaustivament de les relacions sexuals dels seus treballadors, afirmant que per a regular la racionalització de la producció (com  per a regular la guerra) calia vigilar la pulsió sexual, dominar-la, satisfer-la.

El que és cert és que la nostra cultura reposa en la coerció dels instints, hi ha repressió sobre el sexe, primer en la família, després en la societat. Contràriament al que es pensa, la solució no està en l'alliberament sexual proposat per Reich, perquè la sexualitat seguirà produint incongruències sempre que es vulgui cercar-la i només dóna els seus misteris a la psicoanàlisi i certament el seu secret no produeix molta eufòria: tots hem estat expulsats del paradís quan la van gaudir.